Un any més amb el cicle FORA DE JOC

El cicle FORA DE JOC III es clausura amb una explosió de llum primaveral en un dels llocs més emblemàtics de Premià de Mar. La cantonada d'or, el Golden Corner del Bar Marina, esdevé l'epicentre de la vida outsider en un acte festiu i instructiu.

El rei vinil plana damunt la superficie de la vila i llisca rodó en un plat de velocitat variable marca Cosmo. Botiga? Exposició? Mercat? Bar? L'espai del Marina ha estat la dimensió desconeguda, l'estadi obert dels Amics d'Alan Smithee, l'escenari de l'imperi sonor més proper i popular.

Hem culminat una edició pletòrica del cicle i ens preparem per una nova temporada. Jacques Tati rellevat per un toro. Mascota insolent. La tercera edició diu adeu-siau i l'estiu precedeix un nou tour de force smithià. Estigueu atents a les pantalles.


RESUM GRÀFIC I TEXTUAL DEL CICLE FORA DE JOC IIIa EDICIÓ:

Enllaç: http://amicsalansmithee.blogspot.com

Avançant en el Procés Constituent

Tant de bo el Procés Constituent assoleixi els seus objectius. El primer exit el trobem en la recepció que està obtenint aquest projecte entre la nombrosa audiència que assisteix als actes de presentació i en el caràcter participatiu que protagonitza aquella gent que està donant el pas i s'implica en les assemblees i grups de suport als territoris. 

Ens trobem davant d'una experiència inèdita. La necessitat de donar respostes i alternatives de conjunt i àmplies, des de l'esquerra i en àmbits unitaris, acostuma a ser un objectiu complicat. Anys i anys de disputes en el camp de les organitzacions d'esquerra, en els sindicats i, fins i tot, en alguns moviments socials, paralitzen un debat imprescindible i una construcció comuna del tot ineludible. Si ens limitessim a les lògiques de partit i a les seves agendes de treball, la idea d'un agrupament organitzatiu ampli i unitari difícilment podria obrir-se pas. Les estratègies de partit -tot i ser logiques, legítimes i, sobre el paper, democràtiques- impossibiliten anar més enllà de les declaracions d'intencions sobre com ampliar una coalició de sigles o enfortir un o altre projecte amb representació parlamentària. No cal ser un politòleg per creure que avui no es dónen les condicions necessàries per presenciar un acord electoral o una pràctica conjunta que reuneixi "orgànicament" i en un mateix projecte a ICV, EUiA, la CUP i l'esquerra anticapitalista i extraparlamentària. 

La realitat social, política, econòmica i l'entorn que ha anat estructurant el fenòmen del 15m i moviments afins, però, està marcant un espai que potencialment pot abarcar allò que aparenment sembla bloquejat en l'esfera partidària. L'alternativa necessària haurà de comptar, doncs, amb unes forces polítiques, socials i sindicals a l'altura d'un projecte que ja no passarà per acords superestructurals sobre llistes i sigles. És la dimensió de tot allò que marca el dia a dia dels darrers anys, allò que pot generar un subjecte polític unitari de ruptura i d'alternativa. Parlem de la crisi sistèmica, de l'evidència d'un règim de la transició que devalúa permanenment la idea de democràcia, de la impossible solució constitucional a la qüestió de la plurinacionalitat i de tot el representa l'aplicació de mesures d'austericidi que malmeten el comú per afavorir els interesos privats i les lògiques del capital. 

El Procés Constituent no surt prou als diaris i, paradoxalment, és un dels casos més rellevants de connexió entre una proposta política concreta i la gent i un entorn que creix. Els actes públics del Procés Constituent són multitudinaris. En molts casos ultrapassen les audiències dels partits majoritaris. El que aquests dies hem vist a Tarragona, Vic, Cornellà, Molins de Rei, Olot, El Masnou, Premià de Mar o Sabadell (per dir alguns casos) és una mostra indicativa de que també hi ha vida fora dels partits polítics i que aquesta realitat ha de ser compatible amb l'existència dels projectes que ja coneixem. El Procés no planteja substituir partits, moviments com el 15m o plataformes unitàries, per una altra marca o una altra cosa que repetiria altres històries i altres temptatives més o menys reixides. 

Procés Constituent aporta un seguit d'elements programàtics que poden ser la base comuna d'una alternativa de ruptura amb l'ordre existent. Els punts bàsics del Procés resumeixen les demandes elementals de canvi davant del règim i davant la troika. El Procés Constituent s'adreça a la gent per tal que es vulgui sumar a títol personal a una declaració que indica una via constituent a nivell de país i, al mateix temps, enmarcada en les nombroses experiències i reivindicacions que des d'altres indrets propugnen la fí del règim i la coordinació de les resistències davant del capitalisme. 

Quanta més gent signi el manifest, quantes més assemblees, quanta més organització hi hagi des de baix, des dels barris i pobles, més capacitat tindrem per incidir en un debat general que no podem només deixar en mans dels partits (ni substituir-los). L'exit del Procés Constituent serà la capacitat que tingui de superar les lògiques que fins ara han impedit l'existència d'un projecte comú de l'esquerra d'esquerres. Allò que no es mou des de les òptiques dels partits, allò que sembla confinat a la teoria clàssica dels espais polítics, és justament el que un procés constituent com aquest pot aportar. Aquest desbordament s'ha d'entendre sumant, sense replicar els partits ni reinventant moviments socials. Hi ha un espai i unes condicions per què la gent de baix, les classes populars, la classe obrera, tinguem un instrument unitari, plural, rupturista, alternatiu i constitutiu d'un altre model de país i de civilització. La gent que aquests dies omple places, ateneus, locals i sales de reunions, que parla del Procés Constituent, tracta aquestes necessitats i el que més s'escolta en cada acte és la frase de "ja era hora". Per alguna cosa serà.

10 anys de Sound System (Part VIII)

Seguim la pista dels 10 anys del Sound System. El nostre programa de ràdio Premià es manté fidel a la cita dels dimarts. Fem ràdio lliure i no ens guiem per rabioses actualitats o tendències més o menys impostades. Intempestius, els materials ens cauen del cel imaginari de les nostres passions i els deixem anar setmanalment. Avui us tornem a lliurar materials que han passat per la nostra antena. Ens podem equivocar d'estratègia però no ens equivoquem d'enemic.  
Keep the Faith!

Mostra d'un eclecticisme descomunal: Gang of Four, It's a Beautiful Day, Jefferson Airplane, John Martyn, Soft Machine, The Undertones, Massive Attack, Lambchop, Creedence Clearwater Revival, Carlos Santana & Buddy Miles, Brighton 64, El Último de la Fila, Secret Affair, Kid Creole & the Coconuts...

Procés Constituent. Esquerres, moviments socials, anticapitalisme i noves eines.

 

 

La crisi del sistema capitalista i la confirmació -per si algú d'esquerres ho dubtava- de que la transició espanyola és un règim, evidencien que és del tot necessari integrar aquestes dues qüestions en una perspectiva rupturista de gran audiència social i política que sigui capaç de revertir en una forma organitzativa de nou tipus. Les lògiques discordances entre moviments socials i propostes polítiques d'esquerres tendeixen a esmorteïr-se davant la cruesa de la realitat que planteja l'estat de les coses present. 

 

La total internacionalització de les embestides dels organs de decisió del capital (i dels governs que les afavoreixen directa o indirectament) posa al descobert la feblesa del concepte de sobirania popular i aquesta situació adopta versions diferents i variables en funció de cada país (com el cas de l'estat espanyol i el de les nacionalitats encapsulades en l'unitarisme del règim). En termes de sobirania, doncs, el comú denominador a escala europea és la dependència de la troika en els àmbits polítics, socials i económics. A l'estat espanyol, la crisi de la sobirania (i de la democràcia formal) té el contravalor afegit del règim de la transició i de la cultura derivada del consens (allò que Guillem Martínez denomina brillanment la C.T.) que també inclou la qüestió de l'estat (monarquia, centralisme) i que, en el cas de Catalunya, evidencia l'endèmica problemàtica nacional prèvia al mateix règim.

Internacionalització de la crisi, internacionalització de la pèrdua de sobirania i manca d'un projecte comú tanmateix internacional, configuren el quadre de les necessitats vitals de l'esquerra social i política. Justament, però, en els darrers temps s'observen moviments o  agrupaments sociopolítics molt diversos que comencen a reaccionar o -com a mínim- a debatir el seu paper davant d'aquesta situació: La Syriza grega, la crida de Ken Loach i altres referents similars en el cas britànic, l'evolució del Bloco d'Esquerda portugués, els debats interns dins de les formacions derivades dels partits comunistes convencionals (IU, ICV a l'estat espanyol, les incerteses alemanyes a Die Linke, els debats més enllà del jacobinisme del Front de Gauche francès, etc.), l'entrada de la CUP-AE al parlament de Catalunya o les diverses iniciatives de debat o de construcció unitària més o menys derivades de l'experiència del 15m i del darrer cicle de lluites (Forum Cívic, Procés Constituent). Així doncs, i de maneres molt diverses, el tema de la sempre complexa unitat està en el debat i transcendeix l'àmbit orgànic i del món més activista.

El procés constituent que impulsen la Teresa Forcades i l'Arcadi Oliveres té unes bases programàtiques molt raonables. Combinar les resistències davant del capitalisme amb la ruptura del règim de la transició, requereix d'una proposta àmplia de signe sociopolític que permeti l'encaix de les propostes polítiques ja existents en el parlament (ICV-EUiA i CUP-AE) amb les de l'esquerra extraparlamentària anticapitalista i els moviments socials més combatius d'aquests darrers temps. El repte del Procés Constituent és múltiple i inèdit: Proposa una confluència de base, amb protagonisme de la gent, que pugui cohabitar amb l'existència de partits i organitzacions que s'identifiquin amb els punts del manifest. Les pràctiques que es derivin d'aquest procés hauran d'anar en consonància amb les lluites socials que s'oposen dia a dia al relat dels governs i a les lògiques de la Troika i del capitalisme. Moltes coses canviaran, però una proposta d'aquest estil mereix el suport més ampli. També requerirà audàcia i una visió de conjunt que ultrapassi les agendes de les forces polítiques (que, altrament, també tenen la seva raó de ser). Cal un bloc de ruptura amb l'ordre del capital i del règim. 

En un context de propostes creuades, plataformes, projectes més o menys suggerents, d'articulació de noves formes de lluita i, sobretot, d'augment de les complicitats entre els amplis sectors que es mobilitzen, una proposta de signe constituent que agrupi àmpliament el moviment real, és una ocasió important en la bona direcció i l'esquerra anticapitalista no hauria d'estar al marge de la mateixa. Enfortir un corrent radical i rupturista en relació al règim i al capital, passa també per intervenir en els debats, les lluites i les propostes que generi aquesta crida a la confluència social i política. 

Afavorir procesos com el que planteja Procés Constituent, sumats a projectes en ascens -com el cas de la CUP o de les experiències municipals alternatives- és una de les millors maneres d'aparellar les pràctiques socials i polítiques en benefici d'un projecte emancipador a gran escala. No és temps d'excuses partidistes o de formular debats esterils davant de les característiques personals o ideològiques dels promotors més coneguts d'aquest Procés. És temps d'anar directes a barraca i fer-ho obertament, des de baix i a l'esquerra.

Presentem un col·lectiu d'agitació cultural

Voleu coneixer l'apassionant món dels AMICS D'ALAN SMITHEE? Visiteu la col·lecció completa de les nostres activitats (fotos, arxius, cròniques...). Aneu-hi cliclant: http://amicsalansmithee.blogspot.com.es/

 Qui és Alan Smithee?